routecru#17
Vipera Latastei
“L’art sense memòria no existeix […] S’ha de refer tot per inventar. Refer-ho en el sentit que s’ha de tornar a trobar tot en el passat. Inventar en el sentit d’inaugurar, de mirar-ho tot amb uns altres ulls, innocents”.
Balthus, Memòries
La Història de l’Art és un fenomenal garbuix de palimpsestos, diàlegs i desitjos de transgressió, intents de vegades reeixits i d’altres dolorosament recalcitrants.
Com la pròpia Història de l’Art, cíclica i impertorbable, el mes de desembre és contradictori. Innegablement litúrgic, els dies que el configuren estan prenyats d’immaduresa juvenil. En el seu fons batega una constatació implacable, el pas del temps, però l’autoengany ens du a abraçar la hipòtesi del nou inici amb jovialitat.
Arriba el fred. A les Terres de l’Ebre és temps de cítrics, de vi i de carxofes. I ara que el paisatge s’entel·la amb boirines sobtades, pot ser interessant obrir el cor cap a experiències artístiques xamàniques, quasi quàntiques, que multipliquen els plans de la realitat fins al punt que tot sembla contenir-ho tot.
Experiències com la que fins ben avançat el mes de gener proposa a Lo Pati l’artista Mariaelena Roqué, entre la mística i la carnalitat desaforada.
Enlloc com Gandesa, autèntica cruïlla de camins entre la Mediterrània i l’interior peninsular, per reflexionar sobre l’any que és a punt de cloure’s. En el nostre cas, la reflexió ens porta inevitablement al febrer de 2012, quan aquest projecte editorial va començar a caminar. S’albiren nous reptes i nous horitzons, tant geogràfics com creatius.
Per reinventar-se, les serps, bèsties xamàniques i eròtiques, muden de pell. Com va deixar escrit l’artista modern Balthasar Klossowski de Rola -“Balthus”- en les seves Memòries, “tot està en tot, es diria que a gràcies a un corrent formidable de fluxos i circulacions secretes”.

Escurçó
Vipera Latasti
