Negreblanc

Roberto Escoda. El present del pintor

Per Jaume MArtínez
Edició: Priscila Alegre

Fondre’s a la natura, com les abelles obreres quan construeixen les bresques de cera, com el fort vent de dalt quan ensordeix la remor o les gotes de la pluja vaporitzen l’essència de la terra.
La ploma es recolza sobre el paper, rellisca una gota de tinta i un imperceptible desplaçament de la mà, dibuixa una petita ratlla negre. El gest repeteix l’acció una vegada rere un altre, recorrent la superfície amb la cadència d’un temps dilatat.
Negre i blanc, negre i blanc van traçant les formes de la memòria, nusos, bucs, plecs i sinuoses protuberàncies conformen l’olivera que durant anys ha anat desdibuixant, perquè amb cada obra Roberto Escoda va desfullant el paisatge per aïllar les soques i va decolorant les escorces per reduir-les a un sol to.
Com les abelles modelen la cera per formar les cel·les de la bresca, la tinta xinesa s’estén pel paper modelant les arrugues de cada dibuix, ensordint la remor i vaporitzant l’essència, fonent-se amb la natura en negre i blanc.

Exposició
Roberto Escoda. El present del pintor
Museu d’Art Modern de Tarragona
De l’11 de maig al 2 de juliol de 2017