El Poble Vell de corbera amb les
primeres llums del dia.

La zona zero del Poble Vell és la
zona que va quedar més
devastada.

Corbera d’Ebre

Memòria, misteri i pau!

Text: Santi Valldepérez
Foto: Andrei Moldovan
Video: Vlad Pop

El primer impacte és el d’un campanar erosionat, de perfil borrós, sobre un turó. La imatge del tità cansat, plantat amb orgull sobre el pedregar, és aclaparadora. La icona esmicola la condició de metonímia d’un episodi puntual -el bombardeig d’un municipi de 2.500 habitants- per esdevenir quelcom més gran, tal volta l’al·legoria del silenci. El campanar foradat del Poble Vell de Corbera d’Ebre no només condensa la iconografia dels 115 dies de la Batalla de l’Ebre, sinó la de tota la guerra cvil espanyola (1936-1939). Prenyada de simbologia, la silueta del campanar mutilat s’instal·la en el subconscient de manera inevitable. Hi roman dies i dies, o per ser més precisos, nits i més nits.

Una llambregada institntiva i poc raonada en atansar-se a Corbera d’Ebre podria fer pensar que el Poble Vell i el poble reconstruït en acabar la guerra són compartiments estancs, fàcilment escindibles. El carrer Raval ho desmenteix. És un carrer empedrat, bonic, que fa una pujada dolça. Dues premses d’oli restaurades recorden la història rural de la vila. El vent xiula entre les fulles dels pins i els ametllers florits.
Al carrer Raval s’entèn que Corbera vol establir una transició, un pont, entre un passat llastimós, d’una ferocitat insondable, i un present pròsper, el d’un poble ben avingut de la Terra Alta, de cellers amb caràcter i de comerços familiars, de bars acollidors, de jocs infantils i de passejades agraïdes. Un poble amb les idees clares.

Els carrers encara resten
perfectament delimitats, amb les
entrades de les cases també
encara dempeus.

Al carrer Raval s’entèn que Corbera vol establir una transició, un pont, entre un passat llastimós, d’una ferocitat insondable, i un present pròsper, el d’un poble ben avingut de la Terra Alta, de cellers amb caràcter i de comerços familiars, de bars acollidors, de jocs infantils i de passejades agraïdes. Un poble amb les idees clares.
Fins a l’esplanada del Poble Vell s’imposa una ascensió solemne, a través del carrer del Doctor Ferran. Un dels plafons informatius editats pel COMEBE (Consorci Memorial de la Batalla de l’Ebre), recorda que el doctor Jaume Ferran i Clua, fill il·lustre de la població, fou decisiu en els avenços científics de la vacuna contra la ràbia.
També es pot fer cap a l’esplanada de l’antiga església del Poble Vell continuant pel carrer Raval, que desemboca en una bonica plaça presidida per una escultura que recorda l’agermanament amb el poble francès de Rimont

Una immensa lletra a majúscula que apuntala una de les façanes fa de túnel simbòlic. El pòrtic sens dubte convida a penetrar al Poble Vell, però no debades. El peatge és ben simple. Convindrà aturar-se, mirar, sentir… i, encara que no es vulgui, pensar. Aquestes són les regles d’un joc artístic que pren com a tauler tot el Poble Vell de Corbera. Es tracta de l’abecedari de la llibertat, obra cooperativa impulsada per l’artista Jesús Pedrola. L’obra, executada entre els anys 1995 i 1997, condensa la creativitat d’una gloriosa nòmina de pintors, artistes plàstics, poetes, historiadors i erudits. Paco Candel o Josep Maria Ainaud de Lasarte hi van deixar generosament la seva empremta. “L’abecedari de la llibertat volia ser un monument públic civil”, reflexiona Jesús Pedrola. “Què més bonic que les lletres, les paraules, el diàleg, per acompanyar l’experiència de descobrir el Poble Vell?”.

L’església antiga conserva tota
l’estructura menys la coberta,
per on entra tota la llum i genera
un espai fascinant.

El joc fa el seu efecte. Des de la primera lletra i la primera obra, del mateix Pedrola, és impossible passejar pel Poble Vell sense aturar-se a llegir els textos i a experimentar les intervencions artístiques. L’associació del Poble Vell, actualment formada per uns 17 membres, custodia l’indret i en té cura. Obra seva és l’ajardinament del darrer tram de la pujada del carrer Doctor Ferran. Plantes d’estiu i d’hivern conviuen amb harmonia: des dels cactus a les plantes de romer, des dels lliris a les roses. Una harmonia graciosa, heterodoxa i amable que té molt a veure amb la disparitat d’orígens que devien conformar l’antiga Corbera. Gent de la Terra Alta i de la Ribera, del Matarranya i potser del Priorat.
La història de Corbera d’Ebre, com la de Belchite, com la de Gernika, ha inspirat creadors de múltiples facetes

artístiques, tant al segle XX com al XXI. A les Terres de l’Ebre, nombrosos cineastes, tant de l’àmbit del documental com de la ficció, s’han atansat a les runes del Poble Vell, per formular-se preguntes més que no pas per cercar respostes. No tot allò que val la pena es copsa a primer cop d’ull. En el temps de la sobreinformació cibernètica, el Poble Vell captiva per les el·lipsis magníficament administrades al llarg del seu relat. Una narració agra, d’ambientació tel·lúrica, amb personae més que no pas amb protagonistes concrets. Sense inscripcions a les cases que n’indiquin els propietaris, la passejada per l’indret esdevé del tot introspectiva. S’agraeix el misteri. I té la seva raó d’ésser. Veiem cases esventrades, però agraïm no saber-ne el propietari. Tots en som, de fet. Aquelles cases són també les nostres.

Corbera d’Ebre es va refundar sobre el turó que senyoreja l’antic campanar. De fet, des de qualsevol racó del poble s’ataülla la relíquia. També des de la terrassa del Centre d’Interpretació “115 dies”, gestionat pel COMEBE. Amb un relat multimèdia imponent i auster, el Centre d’Interpretació de Corbera aconsegueix instal·lar en la consciència dels visitants els diferents nivells del conflicte: els cercles concèntrics que amplifiquen qualsevol intent humà de modificar fronteres. Des del dia a dia a les barricades fins a l’impacte internacional de la Batalla de l’Ebre. A Corbera, el ressorgiment ve de la mà

del turisme, sens dubte, però també de la iniciativa agrícoia valenta i decidida. De fet, alguns dels cellers de Corbera han obtingut distincions importants d’àmbit territorial i nacional en l’últim any.
El carrer Santa Madrona, la patrona del municipi -en honor de la qual es va aixecar una ermita al cap del terme- enllaça com cap altre el passat, el present i el futur de la vila. Un parell de nenes juguen i criden. Alcem el cap. Entre les fulles de palmera, impecablement assolellat, el campanar del Poble Vell. Les caderneres canten. S’ensuma la primavera.

Part del Poble Vell que es va
poder conservar.

Els antics trulls de la
Cooperativa de Corbera han
estat reconvertits en bodega i
les parets mantenen el color
morat de molts anys
d’emmagatzemar el raïm.

Objectes i recreacions
d’escenes de la Batalla de l’Ebre
al centre d’interpretació del
COMEBE.

Camps de vinyes i ametllers
envolten el poble de Corbera
d’Ebre.

A l’Ermita de Santa Madrona
podem trobar uns xiprers
impressionants.

Francesc Ferrer, del Celler
Frisach, tasta una copa del seu
Sang de Corb en unes trinxeres
recuperades.

La senyora Maria de la
Carnisseria Maria.

Jordi Miró del Celler Miró.

La Dolors del forn de pa Coso.

Joan del forn del Marto,
el·laborant pastissets a
l’obrador.

On

Corbera d’Ebre és un poble petit amb una gran història. Un poble amb tres bars de poble, el Terra Alta, el Piqué i el Racó del Passeig, tots tres a la mateixa carretera. Aquí és on esperes trobar a la seva gent, fent el tallat o jugant la partideta de guinyot o passant l’estona. Dos forns de pa on trobar les coquetes o els pastissets típics de la zona, o una barra de quart com les d’abans, el Forn de pa Coso i el forn del Marto. L’Autoservei Puig Frisach és el supermercat/colmado del poble, per si volem comprar alguna cosa de vianda que posar a la “barra de quart” i anar a dinar al Poble Vell. A la carnisseria Maria fan les coses com sempre, i jo no perdo mai l’opurtunitat d’enportar-me a casa una bona llangonissa, baldana o una secallona. I si volem dinar a taula, al Casal Municipal o a Cal Pelegrí. Sempre ma tornat boig quan et serveixen la sopera de ceràmica per a que et vagis posant.


Cal Pelegrí
+ info