MEL MURIA

Avantguardia i tradicióEl Perelló

Text: Santi Valldeperez
Foto: Guille Barberà & Vlad Pop
Video: Vlad Pop

“Ma mare era modista i treballava a casa. Fins als dos anys, el meu parc infantil fou una arna molt gran de 40 quadros. En treien la tapa i m’hi passava tot el dia”. Rafel Múria triga un mig minut bo a respondre. El silenci entre la pregunta i la resposta esdevé un merescut viatge introspectiu. A tothom li agrada que li preguntin per la seva infantesa, i en el cas de Rafel Múria no és menys cert que la infantesa fou l’origen de tot.

A Múria li agrada descriure’s com un emprenedor més que no pas com un empresari. Va créixer entre pots de mel, panals i arnes. Ha jugat tots els papers de l’auca: sempre disponible per conduir el camió fins al Pirineu o als camps de la garriga mediterrània. Ho coneix tot sobre el món de les abelles. “Un terç delsuctes que consumim diàriament els humans és degut a la seva intervenció”, destaca.

Després del breu viatge a la infantesa, Rafel Múria esbossa un somriure i ja no hi ha qui el pari. “L’altre record és de quan tenia 5 o 6 anys i el meu pare em portava a les arnes. Jo transportava els panals fins a la barraca, el lloc on s’extreia la mel, que es trobava a uns 25 metres. L’operació era ben fàcil: dur un panal ple a cada mà, de camí cap a la barraca, i tornar-lo buit al mateix lloc. Quan devia portar 4 o 5 viatges, jo li vaig dir a mon pare que això de l’apicultura era molt cansat i que no m’hi dedicaria ni en somnis. Qui m’ho havia de dir!”.
La passió per l’ofici i una inesgotable energia són tal volta el secret d’un home fet a si mateix, que no dubta en assenyalar com a principal motor del seu dinamisme,

els dos segles de dedicació familiar a l’apicultura. És probable que Rafel Múria hagi estat el més visionari dels empresaris apícoles catalans. Flairant el signe dels temps, al tombant dels segles XX i XXI, no va dubtar a renovar les seves instal·lacions -de fàcil accès des de la carretera N-340-, ampliar-les i obrir-les al turisme. Amb tot, per posicionar El Perelló com “el Poble de la Mel”, calgué una acció decidida de l’ajuntament del municipi, i Rafel Múria és agraït. “Fou un esforç de tots”, recalca.

Una dècada llarga de divulgació al voltant del món de la mel tingué la seva culminació a finals de 2011, amb la inauguració del Centre d’Interpretació Apícola de Mel Múria. En l’acte d’inauguració, el President de la Generalitat va sorprendre els assistents confessant que era un fervent consumidor de pròpolis per mantenir la veu en forma cada dia. Rafel Múria encara s’emociona en recordar aquella setmana: “L’última setmana de novembre i la primera de desembre de 2011 fou molt especial per a natros. El dia 28 de novembre, la Diputació de Tarragona ens va concedir el Premi Cartanyà per les peces audiovsuals del Centre d’Interpretació. Era un premi que reconeixia la millor acció audiovisual de promoció turística de l’interior de les comarques tarragonines. 5 dies després, el president Mas va venir a inaugurar el nostre centre. Fou una setmana inigualable. Moments com este et fan recordar els teus avantpassats, perquè natros no estaríem aquí ni hauríem fet el que hem fet si els que ens van precedir no ens haguessin ensenyat el que sabien”.

La crestada és la fase més delicada i sens dubte més espectacular del procés d’elaboració de la mel. L’apicultor introdueix fum a l’interior de l’arna per tal d’aconseguir que les abelles obreres no l’ataquin. Amb una palanca s’extreu de l’arna els quadres que estan operculats, i amb un raspall es treuen les abelles que hi resten adherides.

Als mesos d’hivern i primavera, a Rafel Múria li agrada passar-se hores a les seves instal·lacions, guiant els professors i alumnes que regularment s’hi atansen. “Quan ve un col·legi i els nens expliquen als mestres que s’ho han passat ve, i en ser l’estiu venen amb els pares, a veure el centre… la satisfacció és enorme. Entre tots passem un dia meravellós, i els mestres ens ajuden a fer-ho possible, l’equip humà de l’empresa es posa al servei de tots perquè els nens s’enduguin un record inesborrable. De mitjan febrer a mitjan juny, va haver-hi molts pocs dies que no estiguéssim plens”.

Per apuntalar la tasca de divulgació, Mel Múria organitzarà el curs 2014-2015 un concurs de contes sobre el món de les abelles per a nens en edat escolar. “Hi haurà diferents categories, i premiarem tant els nens com l’escola”, assenyala.

“I ara, què?” demanen els amics a Rafel Múria, com sempre després de cada repte assolit. Aquest cop, precisament, la resposta és sobre la taula. Es tracta d’un estoig delicat de color fosc, un packaging excel·lentment escollit que conté quatre petits flascons. Els flascons atresoren unes textures denses, lluminoses, desitjables. De diferents tonalitats, de l’ambre al taronja, les mels de romaní, taronger, alta muntanya i bosc que configuren la selecció d’Art Muria contenen sens dubte “aromes i sabors únics” . Art Muria és un producte que està cridat seduir no només botigues delicatessen sinó també els establiments de l’alta restauració.

“Nosaltres sempre hem cregut que la mel és un producte que és una joia, i el que hem fet és seleccionar les nostres millors collites, elaborades aquí, amb tota l’essència de la

Mediterrània, el nostre paisatge i el nostre clima”, explica Rafel Múria. Amb la seva nova creació, Mel Múria abastarà tots els rangs del mercat: des del producte tradicional, venut a botigues d’herboristeria i dietètiques, fins als punts de venda més exclusius. “El nostre perfil de client és el client que sap el que compra, una persona que li agrada comprar qualitat, que li agrada saber què consumeix”.

La producció de Mel Múria oscil·la entre els 70 i els 100.000 quilos de mel l’any. Un miler de persones han visitat les instal·lacions de Muria a l’estiu de 2014.

“Encara ens queda molt camí per recórrer”, confessa Rafel Múria mentre deixa l’estoig d’artmuria sobre la taula”. Sobre si la societat és plenament conscient de la transcendència de les abelles per al manteniment de la biodiversitat, Rafel Múria té la resposta clara. “Cada vegada en som més conscients perquè la vida ens ensenya. Consumim productes cada cop més naturals, menys transgènics, menys híbrids, perquè ens adonem que la nostra salut cada cop es deteriora més, i per això si podem, tirem cap aquí. La mel, pel fet de ser un producte natural, és exquisit per a la nostra salut. Però compte. Abans qualsevol arbre es tractava amb productes químics molt agressius per a les abelles. Ara cada cop més els agricultors es consciencien que necessiten les abelles per a la seva producció, perquè si les abelles no pol·linitzen, no hi haurà fruit als arbres… parlem d’ametllers, de presseguers, de pomeres… tot es necessita pol·linitzar. Sense les abelles, el món que coneixem no seria així. Ja veuríem com seria. Fins i tot el roser d’un jardí s’ha de pol·linitzar. Fins i tot en molts hivernacles d’Almeria tenen abelles; si no, no podrien fer melons a qualsevol època de l’any… Que no se’ns oblidi. Aiò, els nostres avantpassats ja ho tenien en compte…”

Dos-cents anys han donat moltíssima experiència als apicultors Múria. Saben localitzar els millors camps, ja sigui als Pirineus, a Castella o a la façana mediterrània, per produir la millor mel.

En la fase de la crestada, el fumador és el principal aliat de l’apicultor. A l’interior de la barraca, un ganivet o un desoperculador de vapor serveixen per extreure la mel dels quadres.

La mel d’alta muntanya de Múria és una de les més apreciades. Però per obtenir-ne el fruit, cal fer un viatge llarg i costós.

De color ambre, la mel d’alta muntanya té un profund aroma floral.