Restaurant La Llotja

Un Mar gastronòmic

Per Roman Aixendri
Vídeo, Muntatge i Mùsica: Priscila Alegre
Fotografia: Andrei Moldovan

Hi ha qui coneix el camí a seguir. La ruta natural. Hi ha qui entén la natura de manera instintiva. És com la sensació d’entrar en comunió amb l’entorn. El xef Marc Miró, del Restaurant La Llotja situat a l’Ametlla de Mar, entén la gastronomia com si aquesta li fos pròpia. Com un do natural. Això no indica pas superioritat respecte a d’altres xefs, sinó més aviat una sensibilitat particular que el vincula de manera directa amb els plats que elabora.

És qüestió de senzillesa. Res d’artificis. El xef ebrenc estableix un diàleg amb el producte a cuinar i escolta allò que les gambes, tonyines, pops i d’altres crustacis li demanen. En el fons, el que es busca és destacar el producte, potenciar el més connatural dels aliments, evitant l’exuberància.

I com en tot restaurant hi ha un protagonista, el de La Llotja és la tonyina roja de Balfegó. Veure a Marc Miró treballant amb ella és tot un acte de sensibilitat. Tenir cura per un equilibri natural és el que es respira en aquest restaurant del Baix Ebre. El mateix equilibri que composa el Mar Mediterrani a la Costa Daurada quan les onades gronxen suaument als banyistes. També frescor, perquè tot el peix i marisc és adquirit cada dia a la llotja de l’Ametlla, faltaria més. No podria ser d’altra manera.

Tranquil·litat. Anar de pressa promou els errors i tant Marc Miró, com

la seva parella, Violant, volen que les coses es cuinin a foc lent, que l’ambient sigui distés; que no hi hagi tensions. D’aquesta manera també aconsegueixen que els comensals sentin la mateixa tranquil·litat que els propietaris, la comoditat de sentir-se com a casa pròpia.

I, sobretot, es tracta d’evitar la transcendència i les estridències. La naturalitat estima d’amagar-se, no vol fer-se evident, no destaca. Quan tot funciona no ens n’adonem perquè precisament tot està al seu lloc. La grandesa consisteix a fer-ho tot senzill sense fer massa espectacles. Que no es noti que tot va bé és la senyal precisa de què tot va com ha d’anar. Aquesta és la complexa tasca que duen a terme, cada dia, els treballadors de La Llotja.

I com a llavor a la terra, que va fent la seva sense quasi fer-se notar, que brolla com la vida i que roba somriures, el propòsit de Marc Miró, de Violant i del seu personal consisteix a transportar a la gent a un lloc únic i embolcallador tot convidant-los a degustar una gastronomia senzilla però gens simple, complexa però gens complicada, sofisticada sense ser arrogant.

I és que hi ha un mar gastronòmic que dansa cap al paladar i que es pot trobar a La Llotja.