routecru#16

Gyps fulvus

La tardor convida a rellegir les poesies de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, 1937 – Barcelona, 1989), home de lletres del Matarranya que escrigué versos bonics sobre un paisatge “de mil colors, foc i flama”. Lombarte morí en el moment més determinant de la seva trajectòria, amb 53 anys. Enguany, en celebrar-se els 25 anys del seu traspàs, la seva terra li ha volgut retre un merescut homenatge. Així doncs, al Matarranya i les comarques properes, el 2014 és l’any “Desideri Lombarte”.

Tanmateix, un grup de música de banda i banda del riu Algars, Temps al Temps, va apostar ja fa uns anys per recuperar alguns dels versos de Lombarte. El resultat del maridatge és sens dubte vigorós i prenyat de sensibiltat, com van demostrar la primavera de 2011 en el marc del Litterarum, certamen d’espectacles literaris de Móra d’Ebre que, després de set edicions, és una de les cites ineludibles del panorama literari català.

Per a fer els meus versets trio paraules,
les millors que conec i les més justes,
d’una en una, com flors arreplegades
per a fer-ne un pomet, posades juntes.

 

Busco paraules, les que més m’agraden,
les que m’ixen del cor, les més precises,
les més antigues que del cap me brollen,
i unes i altres les poso arrenglerades.

Amb esdeveniments literaris com l’esmentat Litterarum o iniciatives turístiques com el projecte dels “3 territoris” -que des de l’any passat agermana la Terra Alta, Morella i el Matarranya-, queda suficientment demostrat que “el mapa no és el territori”. Els vincles invisibles emergeixen, tossudament i sense treva, a banda i banda de les fronteres administratives. El mapa no és el territori. Segurament hi hauria estat d’acord Desideri Lombarte, que fou cofundador de l’Associació Cultural del Matarranya.

“El mapa no és el territori” és l’expressió que va emprar el nostre col·laborador Roman Aixendri per titular una ruta pels entorns de muntanya del Perelló. S’atansa la tardor, època que convida a saltar marges i pedres, a penetrar en la natura, a llegir, a riure.

Arriben setmanes ideals per gaudir dels petits plaers de la terra, especialment els gastronòmics. Ara és l’hora dels rovellons, l’arròs, el vi jove i la carn de caça. L’hora de les petites pàtries -la fraternitat, la cultura-, que celebrava Desideri Lombarte trenta anys enrera.

 

Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.