Al peu del vessant oriental del massís de Cardó. el Perelló és un municipi molt ben connectat per carretera. A igual distància de Deltebre que de Rasquera, el Perelló engalza el Delta i la Ribera d’Ebre.

El Perelló

Muntanya i marEstiu, primavera i hivern

Text: Santi Valldepérez
Foto: Òscar Lanau
Video: Vlad Pop

De tant contemplar-lo, de sobte, el roquissar sembla el fragment d’una muntanya de Mart, engolit per un forat negre i transplantat diligentment al final d’una llenca de còdols del Mediterrani. Els volums del roquerar s’apinyen com un pastís d’aniversari fos per l’escalfor de les espelmes. Els impactes de milions d’onades n’han llimat la superfície i fins i tot hi han provocat forats des d’on, en dies de “mar calma”, pot apreciar-se la circulació pensarosa de l’aigua.

La platja de còdols que hi condueix acaba en punta. Les onades pentinen cada dia els còdols i dibuixen una simetria perfecta. La perspectiva frontal, sens dubte la millor, dignifica el conjunt. Un inesperat “trompe l’oeil” confereix a la caleta l’aparença d’una catifa blanca i gris fins al peu del roquerar. Ben mirada, la platja sembla l’escenari ideal per als jocs infantils de les tardes d’agost. Si el forat negre xuclés Joaquín Sorolla, possiblement es veuria seduït per fixar-la en un oli vaporós i delicat.

Sens dubte, la platja de Morro de Gos és una de les cales amb més encant del litoral català. Té tots els serveis indispensables i dos xiringuitos molt dignes a la vora. L’ajuntament del Perelló també hi va instal·lar hàbilment una oficina de turisme.
Des d’unes tauletes de fusta a la cala veïna de Santa Llúcia, les branques dels pins reenquadren l’escena i

deixen a la vista el far de la Punta del Fangar. El matí és mediterrani però pulcre, sense vent, amb un fred subtil però penetrant. Tot plegat pren l’aparença d’un dia d’estiu nòrdic. El trot d’un corredor es fa cada cop més present. El circuit del GR-92 l’ha convidat momentàniament a canviar la terra per l’asfalt. En tot cas, un cop superades les platges de Morro de Gos i Santa Llúcia, una plataforma de fusta sobre un marge de pedra enlaira el corredor, que continua el seu camí cap al litoral nord de les Terres de l’Ebre al mateix nivell que el fullatge dels pins. El conjunt, fusta i pedra entre el verd dels pins i el blau de la mar, és sens dubte harmònic i agradable. Les platges del Perelló tenen un encant irrefutable.

Per tornar cap al poble convé desfer una carretera d’atzavares, margallons, pins i oliveres. És un trajecte de gran interès. Poc més de 5 quilòmetres que propicien l’encontre amb un paisatge domèstic i profundament mediterrani. Marges de pedra més o menys cartesians, de poca alçada, ordenen les finques sense gaire trasbals. En poques setmanes, els turismes deixaran pas a les furgonetes i potser a algun carro. Les oliveres, prenyades a principis de la tardor, esperen la collita. I és que al Perelló, l’agricultura hi té una gran importància. Com es desprèn del cartell de la fira anual, Firabril, El Perelló és poble d’oli i de mel.

Còdols i roques són les principals textures de les platges del Perelló. La costa perellonenca s’estèn al llarg d’uns 4km, i va des del Barranc de Perales fins al Pont de l’Àlia. S’alternen les platges de pedra fina, com les de Santa Llúcia, Morro de Gos, Cala Buena i el Pont de l’Àlia, amb altres cales rocoses, com el Llosar de Caballé,l’Adolç del Mé i la de Garretes, i platges de sorra com Cala Moros.

El camí de ronda de la costa nord de la mar de l’Ebre, el GR-92, fa una agradable pausa a l’alçada de les platges de Santa Llúcia i Morro de Gos. Els pins pentinats sense treva pel vent regalen ombres prodigioses a les taules de pícnic que puntuen l’espai. Es tracta d’un escenari ideal per a la lectura desapressada i les passejades contemplatives.

El Perelló gaudeix d’un vast terme municipal, i no és estrany que aquest sigui venerat pels visitants foranis, que molt sovint acaben comprant-hi una segona residència. No en va, és un punt estratègic en les comunicacions de les Terres de l’Ebre. Equidistant de Deltebre i de Rasquera, el Perelló és la ròtula entre el Delta i la Ribera d’Ebre.

Des del centre del casc urbà es proposen múltiples excursions a peu i en BTT a raconades com la Font de Tita o la bassa de la Collada. Els camins que hi duen serpentegen per la cara est del massís de Cardó, entre oliveres i pins. Travessant les muntanyes pel camí de la bassa de la Collada s’arriba al massís de Cabra Feixet. En una balma, protegides per una reixa, hi ha un conjunt de pintures rupestres que suposen un dels principals atractius de la població.

Amb tot, l’itinerari més habitual per atansar-se a les pintures rupestres és la carretera TV-3022, que enllaça el Perelló amb Rasquera. Seguint el camí cap al coll de la Mola i les pintures rupestres, a 7 quilòmetres, és fàcil accedir a un pàrquing on es pot deixar el vehicle per continuar l’itinerari a peu. Les pintures foren datades com a prehistòriques l’any 1922, malgrat que la seva existència era coneguda molt abans pels pastors i pagesos de la zona. Els 3 conjunts icònics (un caçador amb un feix de sagetes a la mà, una cabra i un cérvol) són dels més antics del territori, entre 25.000 i 15.000 anys. Les pintures de

Cabra Feixet foren declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l’any 1998, juntament amb altres 757 abrics rocosos, coves i barrancs de l’Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
El Patronat de Turisme del Perelló ha concebut una ruta que convida a visitar, de baixada, la Cova de la Mallada. Estirant la passejada, entre coscolls i roques coronades per alzines temeràries, es fa cap a indrets reparadors, com la bassa de la Collada, utilitzada antigament pels ramats transhumants. L’excursió regala panoràmiques fascinants sobre els plecs del massís de Cardó i la plana del Delta.

Creuant els barrancs i els camins del Perelló s’agraeix topar amb clapes de vegetació densa. A la Font de la Tita, per exemple, els margallons s’apinyen al peu dels pins. Amb una àrea de lleure situada al costat d’una antiga peixera, la Font de la Tita és una raconada agradable per a la lectura reposada.

El terme municipal del Perelló amaga altres secrets molt més arrapats a la Història, com un fragment de la Via Augusta -a pocs metres de l’ermita de Sant Cristòfol- o una torre de telegrafia òptica, coneguda com la “torre dels moros”. Amb tot, l’element patrimonial que sens dubte crida més l’atenció del Perelló, -almenys per als viatgers que circulen per la carretera N-340-, és sens dubte un molí de vent que durant segles elaborava farina amb el blat que es conreava al municipi.

Aficionat a les miniatures, Josep Rebull Llaó és col·leccionista de motos i cotxes antics.
Palmeres i pins, atzavares i margallons s’alternen al terme municipal del Perelló. El nucli urbà és compacte, com correspon a un poble on l’activitat agrícola i ramadera encara hi té un pes preeminent.

Des del centre del nucli urbà es pot prendre la ruta dels Marges, camí de la Font de Tita. Les construccions de pedra en sec són tothora presents.

Des de la carretera N-340, el nucli urbà s’ofereix diàfan a l’esguard dels visitants i convida a entrar-hi. Un cop a l’interior de la vila, és preceptiu passejar per la plaça Jaume II, autèntica àgora, i asseure’s en alguna de les múltiples terrasses. Als bars del Perelló, les tertúlies en anglès i en francès no són del tot estranyes. Es compten per centenars els visitants atrets especialment pels establiments dedicats a la producció i la comercialització de la mel.

El Perelló és el primer poble productor de mel de Catalunya, i en aquest sentit el principal aparador de la producció apícola local és Firabril, una fira consagrada a la Mel i l’Oli, els dos productes per excel·lència de l’economia agrícola local.

Amb més de cent anys d’antiguitat, un dels principals atractius del certamen té lloc justament a la cloenda, en què se sorteja el propi pes en mel. S’instal·la una balança de fusta, el guanyador s’asseu en un dels plats, i en l’altre s’apilen els pots de mel de tots els apicultors locals fins igualar-ne el pes.

Si Firabril marca l’inici de la primavera per als perellonencs, les Festes Majors de Sant Antoni són el punt àlgid de l’hivern. Actes com els Tres Tombs o la Festa del Calmant -la beguda típica del poble feta a basa de rom, cafè i sucre- han esdevingut tota una referència per als habitants de les Terres de l’Ebre.

Muntanya i mar; estiu, primavera i hivern, el Perelló ho té tot.

Angelina Margalef és pastissera. A Pastes Benaiges s’hi poden trobar els dolços típics del Perelló i les Terres de l’Ebre.
L’element patrimonial que crida més l’atenció del nucli perellonenc és sens dubte un molí de vent del segle XVI. Va funcionar prop de cent anys com a molí fariner de blat. Una rehabilitació l’any 2001 el va posar a punt per a les visites públiques. Amb una torre de 6 metres d’alçada, el molí de vent del Perelló és un dels pocs que es conserven a Catalunya.

Les terrasses del Perelló, estan sempre animades.El casc urbà convida al passeig. La majoria de cases consten de dos pisos i una entrada de magatzem. Josep Martí Albiol és el responsable d’un celler amb 40 anys d’història, el celler Martí.

Joan Múria Margalef és el cinquè representant d’una nissaga de moliners d’oli, Casa Rafeló, datant de 1890.

Al Perelló el comerç local hi té molta importància. Els dissabtes és el dia del mercat a la plaça Jaume II. Pedro Pallarés Calduch és sabater des de l’any 1962. La seva passió és fer sabates en miniatura.

Firabril, la Fira de l’Oli la Mel, que se celebra el primer cap de setmana d’abril. marca l’inici de la primavera per als habitants del Perelló.