Família, gastronomia i naturalesa - El metre surt a rebre clients al cotxe, el servei comença. Una cuina plena de vida agafa el protagonisme quan els comensals entren a fer-hi els aperitius, els cuiners s'encarreguen d'explicar cadascuna de les exquisides picades mentre els visitants observen embadalits els plats i la feina de la resta de cuiners.

Si viajas a las Terres de l'Ebre (sud de Cataluña) y quieres disfrutar de una mañana divertida en contacto con la naturaleza y redondearlo con un vermut, te ofrecemos participar de la ruta de la pesca de la Pantena.

Pep Moreno, Humpty Dumpty del futur, a qui Dalí prendria per la seva Alícia, del país de les meravelles, particular. Salou o la Gallina? Potser el conill, ara que el surrealisme dalinià desemboca en la revolta lògica inspirada per Lewis Carroll...

I com en tot restaurant hi ha un protagonista, el de La Llotja és la tonyina roja de Balfegó. Veure a Marc Miró treballant amb ella és tot un acte de sensibilitat. Tenir cura per un equilibri natural és el que es respira en aquest restaurant del Baix Ebre...

Màrius i Joan s’incorporen definitivament al negoci familiar. No volen fer altra cosa que ajudar a millorar el llegat del Restaurant Empòrium, situat a la Costa Brava. Saben que aquesta és la seva casa i que poden aportar la frescor al restaurant que els nous temps demanen...

Quarta generació de cuiners que ens porten al restaurant Albert Guzmán. Quatre estacions que desemboquen en l’estiu interpretat per Vivaldi i que hom podria imaginar tot degustant els mariscos, arrossos, postres,…

Terra Alta. Desvelem el secret. Marco, Ruth i Gino despleguen els seus sentits per les terres del seu celler. Bernaví. Poesia feta de la sang del raïm. Artesania amatent. Experiència amb els cinc sentits. Com diria Casasses, l’amor és Déu en barca...

L’arròs, els camps i el Delta de l’Ebre, junts formen un paisatge que fascina, que t’atrapa en qüestió de segons i no et deixa marxar. Això ho sap molt bé Juan, que invita a tothom qui contacta amb ell a anar al Delta i a Illa de Riu- Les paraules sobren quan l’experiència és tan intensa...

Perquè el joc fos un èxit s’havia de picar pedra. Divertir-se sí, però amb preparació, esforç i enginy. Així és com nasqué el Restaurant Les Moles, erigit sobre una antiga pedrera del municipi d’Ulldecona. Jugar per divertir-se però també per innovar...

Aquesta és la sensació que produeix passejar pel Parc Nacional d’Aigüestortes. Hom puja al cim i se sent com El viatger contemplant un mar de núvols, del pintor Caspar David Friedrich. Contundència, majestuositat i abisme s’experimenten a parts iguals aquest parc del Pirineu que festeja amb l’Estany de Sant Maurici...

Negre i blanc, negre i blanc van traçant les formes de la memòria, nusos, bucs, plecs i sinuoses protuberàncies conformen l’olivera que durant anys ha anat desdibuixant, perquè amb cada obra Roberto Escoda va desfullant el paisatge per aïllar les soques i va decolorant les escorces per reduir-les a un sol to...

La mateixa vocació fou la que porta als propietaris del Mas Sinén, del Celler Burgos – Porta, a treballar la vinya de manera ecològica quan encara ningú ho feia. Salvador Burgos llegí les necessitats dels seus ceps i de la terra que els nodria...

A Cambrils hi ha un restaurant, el Restaurant Miramar, que ens submergeix en aquestes històries plenes de frescor. Els aliments que en ella s’hi couen són ben frescos, acabats de sorgir del ventre marí. També hi trobarem fruites i verdures dels camps de conreu veïns...

Pirinexus fa palesa l’aposta mundial per la bicicleta com a mitjà de transport rítmic i experiencial. Pirinexus és una ruta circular que uneix el sud de França amb les comarques gironines. Pedalar cada vegada és més necessari per escapar del vertigen...

El frontman i xef Albert Adrià és l’impulsor d’aquest bar de tapes anomenat Tickets. Ferran Adrià, germà d’Albert i els germans Iglesias, propietaris del grup Rías de Galicia, també formen part d’aquest espai – espectacle i que funciona gairebé com un concert de rock...

Els Aiguamolls de l’Empordà en són un pla panoràmic perfecte per realitzar-ne la presa cinematogràfica de l’escena. Si es pogués visualitzar a càmera lenta, la sensualitat de l’escena augmentaria.Un vol de cigonyes i d’ànecs sembla desembocar en aquestes maresmes de la mateixa manera que ho fan els Muga, Fluvià, el Daró i el Ter besant el blau del paisatge...

L’acompanya en aquest trajecte, hivernal, vital i gastronòmic la seva parella i sommelier, Tamae Imachi, qui en el seu moment fou també formà part del projecte El Bulli. Enamorada de l’esperit del vi que habita en el ventre de les vinyes espanyoles decidí acompanyar en el seu navegar, al seu Ulisses particular...

Tonyina roja de l’Ametlla de Mar, arròs del Delta de l’Ebre i marisc de la Badia dels Alfacs. Per a Josep Margalef, del restaurant El Molí dels Avis de l’Ametlla de Mar, la cuina no té cap secret. Ha passat la seva infància jugant entre els fogons de la seva mare Rosalia, quan el restaurant encara era El Molí...

Al camp, aquest tipus de tasques es fan tan evidents com inacabables. Hi ha trossos de terra que compten amb vinyes de més de 60 anys, que han vist com, any rere any, assomava el final de l’estiu i se les despullava del seu fruit. Parlo del celler Frisach a Corbera d’Ebre...

Així és com deuria néixer Can Bosch. El llegat d’una família de mariners de Cambrils culminat en un Restaurant que manté el vincle amb la costa marítima i amb la frescor i força que aquesta comporta. Així que tenim una família de xefs que són més que xefs...

Després del Delta de l’Ebre aquests Aiguamolls de l’Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya. De fet, aquí tothom qui vulgui podrà veure de tant aprop els animals que no sabrem mai si som nosaltres que els mirem a ells o ells qui ens observen a nosaltres...

Estem al Mas del Joncar i nosaltres mateixos ens sentim embargats per aquest sentiment de veritable plenitud. L’Hotel del Miquel i l’Anna, amb els seus calmats bioritmes, és la matriu de la nostra percepció actual. Inspirem i correm cortines per veure l’entorn...

Estem a Bot però podríem estar en qualsevol lloc perquè hi ha experiències universals que defugen els localismes, perquè hi ha entorns que evoquen vivències íntimes i úniques que respiren un quasi silenci embriagador. Estem a la Terra Alta a prop dels Ports i ens imaginem la transcendència d’aquest entorn...

El cel es tenyeix de blau fosc i les muntanyes es van engolint el Sol. Al Restaurant L’Antic Molí d’Ulldecona hi comença a regnar la calma. Un quasi silenci traspassa els porus de la pell de la cuina i la llum tènue ens mostra la sensibilitat que ha anant forjant el caràcter i esperit creatiu del xef Vicent Guimerà...

Quan el bevem comprovem que l’equilibri entre amabilitat, nervi i estructura és pràcticament ideal. Per tot això ens sembla que Herència Altés La Serra negre 2012 és un excel·lent representant de la versió refinada, i ben afinada, del negre clàssic de la Terra Alta...

Durant l’entrevista ens explica que es va instal·lar a Siurana amb el seu marit, que és el que porta el restaurant. —Quin restaurant?— L’hotel té un restaurant que es diu Els Tallers i el xef és Pau Escriu, el seu marit.—Doncs podríem parlar amb ell i filmar una mica de cuina del poble—...

Girona està impregnada dels colors de quadres com “El Petó” pintat per Francesco Hayez o “La Magdalena pensant” de Georges de La Tour. Plàstica i elegant i de colors càlids quasi palpables, la capital del Gironès evoca musicalitat i dinamisme a l’hora que tranquil·litat solemne...

Azael Fabregat, enginyer químic de formació actualment és director de la URV Campus Terres de l’Ebre cosa que li ha permès tornar a la seva pàtria d’on havia marxat per estudiar, la seva infantesa. D’ella en recorda l’escorxador municipal, convertit ara fa uns anys en el museu de la ciutat de Tortosa...

Tortosa està de Renaixement i un exèrcit de poetes, artistes i músics s’hi sumen. Tothom té ganes de carrer i els virtuosos el fan possible. Trompetes, flautes i timbals, gegants, bruixots i dansaires es barregen entre la gent i els hi canvien un poc de seny per cèntims d’alegria de viure...

El cap de setmana passat, 18 i 19 de juliol, es va celebrar el Mercat de Santa Teca al castell-monestir d’Escornalbou, situat al sud de Tarragona. Una proposta gastronòmica cultural a manera de fira d’exposició de productes de proximitat, de productes ecològics, cellers de la zona i restaurants “fusió” com l’Almosta d’Albert Marimon...

El pròxim dissabte 3 d’octubre tindrà lloc un nou photowalk a Tortosa. Una passejada fotogràfica amb l’equip de routecru recorrent els carrers del casc antic de la ciutat i visitant els sis patis d’alt valor patrimonial que formen part del festival d’intervencions efímeres A Cel Obert...

Cuinar al restaurant Disfrutar de Barcelona seria un algoritme, i en seria un de complex. El seu punt final se situaria en l’elaboració i el servei de dos menús degustació; el menú Disfrutar de divuit plats i el menú Festival de vint-i-sis plats. Cada plat del menú s’elaboraria, també, a partir d’un algoritme...

La mà subjectant la falç, una mirada entremaliada i l’esperit despert d’algú com Huckleberry Finn. Josep Polet entra a l’aigua i s’ajup per acariciar l’arròs segons abans de segar-lo. Alguna granota xipolleja per l’aigua d’aquest arrossar que manté un ecosistema harmònic...

Caminar, per conèixer cal caminar. Resseguir el barranc de la Foradada, baixar al riu Siurana, remuntar pel Molí d’en Candi i de l’Esquirola i els masos d’en Ribelles, vora el Gorg fins a la Febró. Enfilar-se cap a la a la Moleta i el Coll de l’Andreu...

En Miquel és el principal impulsor de les Vies Braves, iniciativa pionera al món, una xarxa pública d’itineraris marins especialment concebuda per a esportistes, nedadors professionals i aquells qui practiquen snorkel. Des de l’estiu de 2014 hi ha 9 rutes senyalitzades...

I quan el rei s’atura i la sensació de fred s’atenua, la quietud el substitueix i entre la muntanya, el cel i la neu només se senten els ecos del silenci. Com en aquell record d’infantesa en una fotografia en blanc i negre, un vestigi callat d’aquella excursió llunyana al Mont Caro, la certesa que abans els hiverns eren més crus...

La vida s’amaga sota els plecs de les coses senzilles, sembla cridar Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) des del seu llit de la Barceloneta. Malalt de tuberculosi, Salvat moriria 3 anys després que es publiqués “L’irradiador del Port i les gavines”, volum que aplega la poesia “Tot l’enyor de demà”...

Estic davant d’art, de simbolisme i de saviesa. Les meues narius volen olorar. Sento la frescor de la mar. Un caramel de licor aconsegueix transmetre-me-la. Vicent Guimerà ha treballat aquest microcosmos marí submergint-m’hi dintre d’ell...

Com el garbuix incomprensible de rocs que puntuen el llit del riu Fluvià, o com la fenomenal acumulació de pedres que subjecten les cases més antigues del poble, Besalú és fruit de successives capes d’història...

Existeixen racons amagats a les Terres de l´Ebre que saben escapar de les mirades apressades Racons que preserven intimitats, que creen ambients i inspiren nous sentiments. Villa Retiro n’és un d’ells. Passar-hi un parell de dies és fer un viatge en el temps. Recular un segle, quan a Catalunya començava una nova manera de veure les coses: el Modernisme...

Francesc Porres és una referencia en el món de l’art floral arreu del món. Aclamat a Àsia, on en són els mestres, i cada cop més reconegut a casa nostra. Sensible, es deixa inspirar per la natura i les persones que l’envolten; generós, creu que el seu art és un tribut al seu entorn...

Gran seductor de persones seduïdes per la bellesa, mirador indiscret i amb l’ètica de l’estètica com a bandera. Leopoldo Pomés, el fotògraf que esculpeix el pas del temps i que no només no ens roba l’ànima sinó que ens regala la nostra transformada pel seu mirar; i la crisàlide que som evoluciona...

Enlloc com Gandesa, autèntica cruïlla de camins entre la Mediterrània i l’interior peninsular, per reflexionar sobre l’any que és a punt de cloure’s. En el nostre cas, la reflexió ens porta inevitablement al febrer de 2012, quan aquest projecte editorial va començar a caminar...

Passejar per les naus de la Catedral del Vi de Cèsar Martinell -emblema indiscutible de la producció de vi a la Terra Alta juntament amb el celler cooperatiu de Gandesa- és visita obligada a tota persona interessada en explorar el poderós vincle entre patrimoni, paisatge i agricultura a les Terres de l’Ebre. Que la Catedral del Vi del Pinell...

L’escena d’una tarda d’estiu a Gandesa presenta un caire atemporal i fins a cert punt oníric. L’endemà comencen les Festes Majors. L’expectativa del “dolce far niente” ho inunda tot: les converses a la Plaça Gran, les salutacions dels passejants, els jocs dels nens...

En direcció a Sant Jaume d’Enveja, el mas de la família encara avui dia és el centre d’operacions de l’empresa El Plantar. Mig segle enrera, al seu redòs hi havia una estesa de barraques. Els fills dels jornalers anaven a “estudi” al mateix mas. Avui dia, el mas illa de Riu conserva tot el seu esplendor...

Un dels plats de l'Hotel Restaurant Les Capçades és la mousse de formatge de cabra amb salsa de taronja, gelat de romaní i gelatina de mel i orellanes. L’Avi Arrufí blanc 2011 i Plana d’en Fonoll Selecció 2006...

«Multidisciplinar. Visual, espaial i d’escena». Així es defineix a sí mateixa Mariaelena Roqué, l’obra de la qual, peculiar i immensa, plena de vestits-personatges, de símils i identificacions, de crítica i denúncia, surt al món des d’una nau a l’Aldea, on prepara la seva darrera instal·lació-exposició que recull trenta-cinc anys d’art i feina...

Director, Jaume Martínez: jaume@routecru.com - Cap de continguts, Roman Aixendri: roman@routecru.com - Càmera, Vlad Pop: vlad@routecru.com - Edició, Madalina Stanciu: madalina@routecru.com - Il·lustració, Vlad Pop...

Al peu del vessant oriental del massís de Cardó. El Perelló és un municipi molt ben connectat per carretera. A igual distància de Deltebre que de Rasquera, el Perelló engalza el Delta i la Ribera d’Ebre...

El resultat del maridatge és sens dubte vigorós i prenyat de sensibiltat, com van demostrar la primavera de 2011 en el marc del Litterarum, certamen d’espectacles literaris de Móra d’Ebre que, després de set edicions, és una de les cites ineludibles del panorama literari català...

Ocupàvem pobles del Maestrat, gairebé tot l’Ebre i el Matarranya i també part de la costa. Però sempre vam fracassar en l’ocupació de Gandesa, una vila que semblava maleïda. A la Terra Alta, eren molts los pobles que van decantar-se per la causa del rei Carles V, però Gandesa...

Una dècada llarga de divulgació al voltant del món de la mel tingué la seva culminació a finals de 2011, amb la inauguració del Centre d’Interpretació Apícola de Mel Múria. En l’acte d’inauguració, el President de la Generalitat va sorprendre els assistents confessant...

Un bancal d’oliveres endreçat i jove baixa suaument fins una tanca de protecció de fusta. A l’altra banda, si es baixa la mirada una vintena de metres, hi ha la mar. Amb l’absència de vent, l’impacte de les ones sobre les roques es deixa escoltar amb rotunditat. Clareja. L’albada porta llum i vent a l’escena. El vent s’encarrega de bressolar les branques de les oliveres; la claror, per la seva banda, deixa al descobert el fruit, camuflat amb destresa entre les fulles. Surt el sol sense gaires romanços, i no tarda en pintar les olives, que de sobte adopten vigor i fermesa. Amb les primeres llums, el verd de les olives morrudes a finals d’estiu s’assembla al verd de l’aigua de l’Ebre, que, dit sigui de passada, no queda gaire lluny d’aquests bancals d’oliveres. El verd “riu”, el color que algú descrigué com “el color de la vida”…

De la vida i el camp li agrada parlar a en Sergi Gonzàlez, artífex de l’Oli del Mar, un projecte empresarial que, més que encapsular l’ofrena més valuosa que la cultura grecollatina, li vol atorgar una presència indiscutible a la taula. “Volem reivindicar el paper de l’oli com a fil conductor de la tan venerada dieta mediterrània”, reflexiona en Sergi mentre passeja entre les oliveres i n’acarona les branques. “L’oli és un producte viu i, si no es posa cura en cada fase del procés, és impossible fer un oli excel·lent”.

En Sergi no amaga que, darrera el projecte empresarial de l’Oli del Mar, hi ha un objectiu romàntic, maridar la tradició agrícola del Baix Ebre amb la passió pesquera de la mar de l’Ebre. “Volem reivindicar el territori però també un cert tipus d’estètica. Les ampolles són d’un blanc pur...

L’aposta de l’Agustí i la Noèlia ha tingut una acceptació progressiva, especialment entre el públic català, que representa el 80% de l’ocupació. Els hostes de Masia Tinet també arriben de França, Bèlgica o Holanda. El tarannà de l’Agustí i la Noèlia propicia que la majoria dels visitants repeteixin d’any en any...

CUINES I VINS: Restaurant El Celler de l'Àspic, Falset amb Jaume Martí - Elaboració. En una llauna de forn o cassola de ferro, posem un bon raig d’oli d’oliva, coloquem el pollastre tallat en 8 talls ,amanit amb sal i pebre, i hi posem la cabessa d’alls, la ceba tallada juliana...

«Passejant un dia pel Call de Tortosa vaig tancar els ulls i vaig pensar com seria la vida en aquells carrers tan plens de vida fa cinc-cents anys».

Blanca versus Pili. Blanca i Pili. Blanca dins de Pili. La relació entre el personatge de Blanca, la Jueva de Tortosa i Pili Cugat, que li dóna forma i transcendència, és tan íntima i forta que a vegades costa destriar si en realitat estàs davant de l’una o de l’altra...

Anem a l’altra banda del riu. Saltem l’Ebre cap a l’Oest, cap a la franja de ponent i ens enfilem fins a Pinell de Brai vora les Serres de Pàndols i de Cavalls per conèixer la bodega de Laureano Serres. Sota la marca Medall, que era el nom de la casa de la seva mare, en Laureano fa i sobretot exporta vins naturals, fets de manera artesanal i amb cura per la terra i la natura...

Fins i tot cedeix part del protagonisme del raïm a la Garnatxa Peluda, cep negre tradicional a la

Terra Alta, al Priorat i a l’Aragó, molt més resistent a la sequera, i per tant de millor acidesa, que no pas la del país, la Garnatxa negra. Mirat amb la perspectiva del temps, Edetària ajuda a entendre els fonaments de tota una nova generació d’elaboradors a la Terra Alta...

Director editorial, Jaume Martínez: jaume@routecru.com - Cap de continguts, Roman Aixendri: roman@routecru.com - Càmara, Vlad Pop: vlad@routecru.com - Muntatge, Adrian Lazarean: adrian@routecru.com - Edició, Madalina Stanciu: madalina@routecru.com - Il·lustració, Vlad Pop...

Director editorial, Jaume Martínez: jaume@routecru.com - Cap de continguts, Roman Aixendri: roman@routecru.com - Càmara, Vlad Pop: vlad@routecru.com - Muntatge, Adrian Lazarean: adrian@routecru.com - Edició, Madalina Stanciu: madalina@routecru.com - Il·lustració, Vlad Pop

Un joc de paraules, d’associacions, de vivències conformen la vida i l’obra de Joan Panisello. El volum és vida; el color, poesia; la pedagogia, amor; la natura ho és tot; la família, el súmmum; l’art és descoberta; el fang, el camí i el foc, un mitjà...

El binomi “Ports” i “poble” va molt lligat… I una cosa es complementa amb l’altra. Horta no seria Horta sense Els Ports, i viceversa”. La fresca convida a seure un instant a la vora del riu, sobre una pedra, amb els peus en remulla. Fa estona que no se senten les cigales...

“Per l’Ebre baixava el blat de l’Aragó, l’oli de la Terra Alta, el carbó de Mequinensa, el vi i les ametlles de la Ribera… I per l’Ebre pujava la sal de les salines de Sant Carles, les taronges d’Alcanar, el ciment de Tortosa”...

Mentre espero la Barca em sento de nou infant: en faig joguina molt parca que riu avall va surant, una senzilla barqueta, -llagut d’imaginació- amb fulla de canya feta i un grapadet d’il·lusió...

És un moment agradable per a badar pels bulevards de la memòria i aturar-se, encara que només sigui un moment, en les reflexions de Malaquies Tarrés, aquell pintor que havia voltat mig món “abans d’anar a raure al delta de l’Ebre”...

Diumenge de Rams, oliveres i muntanyes i una gran desfilada de gent. Sense palmes ni branques d’olivera. Amb xiruques i roba esportiva. 40 persones més o menys. Aquesta vegada la ruta no ha de ser cosa de solitaris. Vlad, Andrei, Jaume i jo sacrificarem l’etiqueta de “quadrilla indòmita” per unir-nos a un gran grup...

No és el cas d’avui; les pluges de la darrera primavera han omplert les reserves dels embassaments de Riba-roja i Flix, i el cabal és l’adequat per passejar pel riu. És un bon dia per navegar. El llagut lo Roget ens espera. Queden encara unes hores per iniciar la travessa riu avall...

Des de l’any 2006, l’Ametlla de Mar acull, el primer cap de setmana de juliol, una trobada d’embarcacions de vela llatina. L’edició de 2013 es caracteritzà pel sentit homenatge que es va retre a Antònia Vilàs, compositora d’havaneres de la Barceloneta traspassada pocs mesos abans de la celebració de la trobada...

Director editorial, Jaume Martínez: jaume@routecru.com - Cap de continguts, Roman Aixendri: roman@routecru.com - Edició, Vlad Pop: vlad@routecru.com - Video, Adrian Lazarean: adrian@routecru.com - Fotografia, Andrei Moldovan

La Cooperativa de Capçanes neix l’any 1933 gràcies a l’impuls de la Mancomunitat de Catalunya. Després d’una alternança d’èpoques bones que coincideixen amb les grans guerres a Europa, els canvis en els hàbits de consum i la pressió de les grans marques descriuen una llarga i magra travessia que varia l’any 1995...

El Poema d’amor de David Monllau, musicat per Andreu Rifé, va ser un dels deus elegits per formar part del recull Terra i Cultura en la segona edició del Premi Miquel Martí i Pol. I al costat de poetes com Joan Brossa, J.V Foix o Salvador Espriu, els versos de Monllau brillen per la seva sinceritat i sentiment...

La Pepa Subirats, responsable del Centre de Desenvolupament Rural del Mas de Barberans, ho il.lustra amb dades: “Són les artesanes que participen en fires d’artesania, fan tallers -tant al Museu com fora-, treballen per encàrrec, són les responsables del Racó de les Fibres Vegetals (Viver)...

El contacte amb la natura, ja sigui a peu, en bici o en piragua, és sens dubte el gran atractiu d’aquesta zona de transició entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. El secret de Ca l’Angel és oferir un tracte proper. Al Carlos li brillen els ulls quan recorda l’estada d’un grup d’amics que es van allotjar a l’hostal un mes de juliol...

Instants abans de penetrar al port dels Alfacs, meravellat per la bonança climatològica del mes de juny a la mar de l’Ebre, Josep Pla va expressar: ” El mar, carregat de sol, d’una lluminositat viva i lleonada, es mantingué en una calma blanca. ¿Què es pot demanar més, en el mar, que la calma?”...

Porto un vestit de neoprè, també unes ulleres i un aparell respiratori artificial de plàstic que m'adverteix de què l'espai subaquàtic no és ben bé casa meva. Tot i aquest petit detall, allà on vagi diré que el Mediterrani és casa meva. Però si en sóc alguna cosa això seria el seu visitant, o amant que s'aproxima a la seva estimada, li fa un petó...

La foscor i la llum travessen d’igual manera la història recent del Pinell. La foscor no és altra que la guerra. Però abans que tot es quedés a fosques hi hagué llum. Al primer terç del segle XX, l’aigua, la llum i el telèfon van arribar al municipi, i es va inaugurar una nova carretera que enllaçava el Pinell amb Móra d’Ebre passant per Miravet...

Director editorial, Jaume Martínez: jaume@routecru.com - Cap de continguts, Roman Aixendri: roman@routecru.com - Edició, Vlad Pop: vlad@routecru.com - Video, Adrian Lazarean: adrian@routecru.com - Fotografia, Andrei Moldovan

L’accent que Xavier Clua sempre ha posat en la terra és sòlid fins al punt que l’Il·lusió és un dels pocs vins, potser l’únic entre els acollits a la Denominació d’Origen “Terra Alta”, produït a partir del raïm d’una única parcel·la de vinya. Hi ha un altre detall que s’ha de considerar abans del tast: és tracta d’una vinya tradicional de Garnatxa blanca...

A pocs metres de començar el recorregut, a mà dreta, puja un corriol que ens porta a la primera ermita de la ruta, la de Santa Teresa. Des d’allí tenim unes bones vistes de l’ermita de Sant Simeó, coneguda popularment com l’ermita de La Columna...

CUINES I VINS Restaurant La Llotja amb Jaume Martí - Escalivem l’albergínia, la pelem i la piquem, amanim amb pell de llima ratllada, i la meitat del seu suc, sal i pebre i oli fumat. Reservem. La resta de suc de llima el barregem amb la mateixa quantitat d’oli d’oliva...

En qüestió de dies, els canals i les sèquies hauran distribuït diligentment el líquid de la vida a tots els racons del Delta. Els camps esperen la renovació del cicle amb la terra oxigenada i preparada. En qüestió de setmanes, els primers fillols de les plantes hauran emergit de l’aigua buscant el sol...

El campanar foradat del Poble Vell de Corbera d’Ebre no només condensa la iconografia dels 115 dies de la Batalla de l’Ebre, sinó la de tota la guerra cvil espanyola (1936-1939). Prenyada de simbologia, la silueta del campanar mutilat s’instal·la en el subconscient de manera inevitable. Hi roman dies i dies, o per ser més precisos, nits i més nits...