Un bancal d’oliveres endreçat i jove baixa suaument fins una tanca de protecció de fusta. A l’altra banda, si es baixa la mirada una vintena de metres, hi ha la mar. Amb l’absència de vent, l’impacte de les ones sobre les roques es deixa escoltar amb rotunditat. Clareja. L’albada porta llum i vent a l’escena. El vent s’encarrega de bressolar les branques de les oliveres; la claror, per la seva banda, deixa al descobert el fruit, camuflat amb destresa entre les fulles. Surt el sol sense gaires romanços, i no tarda en pintar les olives, que de sobte adopten vigor i fermesa. Amb les primeres llums, el verd de les olives morrudes a finals d’estiu s’assembla al verd de l’aigua de l’Ebre, que, dit sigui de passada, no queda gaire lluny d’aquests bancals d’oliveres. El verd “riu”, el color que algú descrigué com “el color de la vida”…
De la vida i el camp li agrada parlar a en Sergi Gonzàlez, artífex de l’Oli del Mar, un projecte empresarial que, més que encapsular l’ofrena més valuosa que la cultura grecollatina, li vol atorgar una presència indiscutible a la taula. “Volem reivindicar el paper de l’oli com a fil conductor de la tan venerada dieta mediterrània”, reflexiona en Sergi mentre passeja entre les oliveres i n’acarona les branques. “L’oli és un producte viu i, si no es posa cura en cada fase del procés, és impossible fer un oli excel·lent”.
En Sergi no amaga que, darrera el projecte empresarial de l’Oli del Mar, hi ha un objectiu romàntic, maridar la tradició agrícola del Baix Ebre amb la passió pesquera de la mar de l’Ebre. “Volem reivindicar el territori però també un cert tipus d’estètica. Les ampolles són d’un blanc pur...
